15.11.08

San Francisco City Hall Rally for Equality.

Some images from today's rally:

SF City Hall

Everybody brought their own signs to the rally, there were biblical quotes as well as references to the Mormon church as "role models":




Bride pride in SF City Hall:


Returning by BART, I am exhausted because we had been 3 hours under a killing sun:

8.11.08

Dissabte de pluja.

M'encanten els dies de pluja, quan em puc parar a llegir en algun lloc agradable. Especialment si fan café bo. Avui m'he permés un parell de Mokas ben calentets... :) mhmm

La foto està feta amb la webcam del mini portàtil...no està malament, no? amb la manca de llum que hi ha!

6.11.08

MSI Wind U100 is for PhDs!

Tengo un nuevo amigo. Se llama MSI U100 y es perfecto:

Después de dos años de doctorado en Berkeley cargando cada día unos 5 kilos entre libros y el ordenador (3kg) hoy he estrenado esta maravilla tamaño libreta...y el resultado a sido genial! No sabía si me costaría acostumbrarme al tamaño del teclado, o si mis ojos se desencajarían al passar de 15.4'' a 10.0''. La verdad, estaba predispuesta a "sufrir" un poco, si eso conllevaba no romperme la espalda ni un día más, pero nada de eso ha pasado. Cierto que me tengo que acostrumbrar al teclado, pero sólo me da problemas localizar la tecla ctrl, porque está puesta en orden inverso a mi compaq (en el msi tengo primero la tecla de función y luego el ctrl). El tamaño de la pantalla ha sido más que suficiente y la vista no se me ha cansado más de lo habitual.

Aquí unas fotos con su hermana mayor:





Otra ventaja del msi es que la batería realmente dura más de dos horas (el compaq que tengo no dura ni una sin estar conectado!) cosa que permite que lo use en reuniones y seminarios (sin necessidad de cargar con cables, etc.). Se nota que me gusta?


BTW, la cosita ésta costó 350$ en el Best Buy.

Y por si interesa: Tiene un processador Atom 1.6GHz; memoria DDR2 1GB (que probablemente ampliaré con la ayuda de Diek a 2GB); Disco duro de 120GB; ethernet 10/100; wifi b/g; y pantalla retroiluminada con LEDs.

4.11.08

Historical Election Day in the US!

Is a great experience to be part of this moment here, in the US. While still waiting to hear the results on prop.8, hearing President Obama's speech tonight has been a boost of hope. And I do not want to seem naive, I do not think he is any messiah or anything similar, but something like what happened tonight only can be done in the US. That is way, even with all the problems, this is still a country of opportunities.

Com són unes eleccions als US? Bé, en molts sentits aquestes han estat unes eleccions eternes. Des que vaig arribar a Nord-Amèrica ara fa dos anys llargs que estem sentint a parlar d'aquest dia. El més frustrant estava sent el fet de no poder votar. Però he fet el que he pogut per estar present. La meva bona amiga Betty ha acceptat feliçment que l'acompanyés a votar, el que m'ha permès xerrar amb la gent que hi havia per allà, fer algunes fotos i sentir que era més part d'aquest dia.

Només aixecar-nos pel matí el primer que sorprèn és la necessitat que hi ha de demanar a la gent que vagi a votar. No recordo cap vegada que El País o el Periodico hagin posat com a titular del dia: Vota!. Aquí això és molt important i necessari encara. Encara hi ha molta gent que no sent que han de votar, encara hi ha molta gent que no senten que el seu vot sigui tant vàlid com el dels altres. Escric això amb els resultats de les eleccions cantats. Uns resultats impressionants si pensem que només dues generacions enrera encara hi havia esclaus Afro Americans...



El lloc de votar al que hem anat amb la Betty. L'ambient és molt semblant als d'Espanya, amb la gracia que aquí tothom parlava entre ells i que Starbucks proveía cafè i donuts per aquells que havien votat!


Una cosa que jo tenia molta curiositat per veure era quin era el mètode de California per votar. Com sabeu, cada estat té el seu mètode, i, la veritat, la eficàcia d'alguns sistemes deixa molt que desitjar. El cas de Califòrnia sembla senzill. En una mateixa fulla per dues cares hi trobàvem les opcions a la presidència, les proposicions especifiques de l'estat i tota la resta de decisions a nivell de país. La manera de marcar a qui votes és fent una ratlla ajuntat dos extrems d'una fletxa al costat dels noms que escolleixes:


També força graciós de veure ha estat el fet que hi havia més opcions a part d'Obama i McCain. Us puc ben assegurar que no hem vist massa publicitat de la resta de noms d'aquesta llista...una democràcia curiosa en aquest sentit

Aquí la meva pacient amiga Betty i jo, felices d'aportar la nostra part en aquesta democràcia (la meva part és bastant més simbòlica...què hi farem!):


Obama dirigint-se al país en guanyar les eleccions...la pell de gallina! Una cosa a destacar és lo seriós que ha estat. És un moment crític per ser president dels USA. Hi ha un munt de coses per solucionar. Ha estat bé la referencia a prioritzar la pau i les relacions diplomàtiques. També molt bé reconèixer el significat per als AfroAmericans, un tema que Obama ha intentat no tocar massa durant la campanya. Bo també l'emfasis en les persones i les famílies...bona llista d'intencions.


El Diego, la Tara i el Zak cansats però feliços. Creuant els dits per a un NO a Prop8!