La foto està feta amb la webcam del mini portàtil...no està malament, no? amb la manca de llum que hi ha!
Después de dos años de doctorado en Berkeley cargando cada día unos 5 kilos entre libros y el ordenador (3kg) hoy he estrenado esta maravilla tamaño libreta...y el resultado a sido genial! No sabía si me costaría acostumbrarme al tamaño del teclado, o si mis ojos se desencajarían al passar de 15.4'' a 10.0''. La verdad, estaba predispuesta a "sufrir" un poco, si eso conllevaba no romperme la espalda ni un día más, pero nada de eso ha pasado. Cierto que me tengo que acostrumbrar al teclado, pero sólo me da problemas localizar la tecla ctrl, porque está puesta en orden inverso a mi compaq (en el msi tengo primero la tecla de función y luego el ctrl). El tamaño de la pantalla ha sido más que suficiente y la vista no se me ha cansado más de lo habitual.
Aquí la meva pacient amiga Betty i jo, felices d'aportar la nostra part en aquesta democràcia (la meva part és bastant més simbòlica...què hi farem!):
Quants llibres veu haver de llegir mentre estàveu estudiant a la universitat? lo trist és que en general la mitjana és algo així com 0!!! i això és una vergonya! Potser els nord-americans tenen un problema amb la geografia (tenen també cal dir-ho un gran complex al respecte!) però aquells que han passat per la universitat han llegit unes 100 vegades més llibres de les fonts originals que no pas nosaltres (i no em val que em digueu que 0*100=0, eh? que us conec!). Ara estic llegint un d’aquells llibres fonamentals i bàsics de Bruner (especialment bàsic per a qui fa psicologia, s’entén) i m’al·lucino de descobrir lo bon escriptor de divulgació que és (amb lo bo i lo dolent que això comporta) i me’n faig creus que no l’hagués llegit abans! Era només a la Autònoma que no et fan llegir o és un problema de totes les universitats? sigui com sigui em sento feliç de tenir aquesta oportunitat ara. Si hi ha algo que t’agrada en la vida, si realment tens la opció de treballar com a tal, el mínim que és pot fer és formar-te, continuar fent preguntes i intentar respondre-les, no?
Durant les setmanes que hem estat junts (ells van fer tota una setmana a NY primer) hem caminat, trotat, menjat, xerrat, rigut, menjat, caminat, fotografiat, menjat (l'he dita aquest ja? ) i més ...molt més! Han estat uns dies genials i m'imagino que han tornat esgotats i (espero) contents! Els primers dies vam anar de ruta des de la Olympic Peninsula (un dels llocs més espectaculars que he vist mai) fins a la Bay Area.
Hurricane Ridge (Olympic)
Crater Lake
