22.1.08

Primer día de clase después del break.


Debería haberlo sospechado esta mañana cuando, sólo media hora después de haber llegado a la facultad, ya me habían soltado 2 ladridos y una mala noticia: hoy más vale quedarse en casa. La gente parece que lleva peor lo de volver a clase de lo que me había imaginado y una ola de frío bastante contundente no está ayudando en nada en lo que a levantar los ánimos se refiere. Cuando lo más bonito que me han dicho hoy es:

-mhm te has adelgazado? Es que se te ve mucho mejor!

Casi mejor largarse y dejar pasar el día.

16.1.08

Albany to Cahsmere, Cashmere to Seattle...and so on.

Les vacances d'hivern són a punt d'acabar i la proximitat d'un altre semestre a Berkeley m'està fent valorar, i molt, aquests últims dies sense obligacions. Estic preparant un parell de posts on explicaré en tot detall el que ha estat de nosaltres últimament. Com molts sabeu, part de les nostres vacances ha estat una breu (i molt necessària) escapada a Barcelona. Aquest cop, però, no he vist gairebé a ningú a part de la meva família. I és que aquest era el meu objectiu: família, família i família! I per assegurar-me'n no només no vaig obrir el email durant tot aquest temps sinó que em vaig desllorigar un genoll per allò de fer repòs i tenir tota l'atenció del món...:P Em van cuidar com una reina i crec que ara tinc energies renovades com a mínim fins l'estiu! (el genoll va tirant cada cop millor, gràcies). Tornarem a Barcelona cap al Juny de ben segur perquè hem de fer tràmits de la visa i el Diego te exàmens de la UOC així que a tots aquells que no he vist aquest cop: comenceu a fer-me lloc a les vostres agendes estiuenques!!!!

Ens veiem per aquí!

27.11.07

...lo se...soy fatal...pero me gusta mi daemon!

En diciembre la película...a ver que tal! By the way: estoy viva, estoy bien sólo que un poco -un poquito- "atabalada". Mi vida gira toooda alrededor de Berkeley (no me quejo: me gusta...seré masoquista?) y los pocos ratitos libres los dedico a salir un poquito, a estar con diego y ver a los amigos...que todos estan igual! Bueno, seguiré informando...lo prometo :P

25.9.07

Moments d'insight a la biblioteca.


Se que fa milions d'anys que no dic res i no és per falta de coses a explicar, sino perque realment no he tingut massa temps. Us escric des de la sala de lectura de la Main Library. Un dels meus llocs preferits per treballar, ara són les 7 de la tarda (la foto no és meva pero tal com estic sentada aquesta és exactament la meva vista!) i vaig veient com es fa fosc en aquesta hora del gos-llop, on el cel es torna blau fosc i groc i tot semba estar a contrallum. L'inici del curs ha estat intens, pero em sento satisfeta de la selecció de cursos i objectius per aquest semestre...sembla que al final aprendré a organitzar-me i tot! :). A pesar de tot tinc tonelades de coses per llegir, i moltes decisions per pendre! Una de les coses més emocionants d'aquest procés que estic visquent a Berkeley és que t'obliga a ser conscient de tot el que fas, en prespectiva. Constantment has de decidir coses que repercuteixen directament en la teva vida. Les classes que esculls estan relacionades amb els famosos "orals", un exàmen oral on has de demostrar ser expert en tres arees que hagis decidit. Arees que es suposa que definiran la teva definició com a investigador, o com no paren de recordar-te al més pur estic pragmàtic-americà, definirà les places a les que pugui/vulgui aplicar. Això que podria realment posar-me dels nervis, no ho està fent. Al contrari, el fet de pensar amb tant temps en totes aquestes coses està sent un procés de descobriment quasi terapeutic! Es fa dificil d'explicar en un post, però hi ha tantes coses que canvien pel fet d'estar fora del país, d'estar en un lloc com Berkeley, i suposo que pel fet que el temps va passant i poc a poc anem aprenent :P Vaja o aixo espero! Seguiré postejant, i espero no trigar tant la propera vegada.

(mail en català, tinc la sensació d'estar parlant directament amb la meva mare, la ruth i l'adam..jeje...pero tots sou benvinguts, eh?)



20.8.07

Nueva generación.

Bueno ayer fue otro día especial. 19 de Agosto justo se cumple un año desde que llegamos a la Bay Area. Y lo celebramos con una sorpresa genial: 6 nuevos becarios de LaCaixa aterrizaron en San Francisco para iniciar su propia aventura en el país! Fue muy divertido recibirles, compartir con ellos ese primer estrés y poder echar una manilla con las cosas básicas: teléfonos, bancos, internet, etc. En la foto falta Gemma, ya haremos una con toda la nueva hornada!


13.8.07

13 d'Agost 06-07. Un any en imatges.

Avui fa un any exacte que vam sortir de Barcelona per venir als USA. Han passat moltíssimes coses durant aquest temps i no se si sento que fa molt o que fa poc que sóc aquí.

AGOST 06

Marxem cap als USA d'una forma una mica accidentada. A l'aeroport la meva família m'abraça com sempre i em sento estranya a punt de marxar. La primera setmana als USA és genial. Tots els companys de beca entre els quals hi ha ara grans amics. Em sento preparada per tot. Descobrim que a Amèrica els llits són gegants i que jo he passat de ser una persona de tamany mitjà a ser una enana...però aquí li diuen petite...
ARRIBANT A ALBANY, SAN FRANCISCO, CA. Primera visita al campus, molt jet lag, desorientats però contents.

SETEMBRE 06

Comencem a montar la casa. Trobem l'IKEA i com si fos un acudit sentim que estem salvats. Em trobo la María, que ens monta un grupet d'amics en un tres i no res. Fem la primera festa a casa.


OCTUBRE 06

Comencem a visitar els voltants de casa nostra. Descobrim la Marina d'Albany, amb el curiós Bulb on hi ha escultures fetes amb deixalles. La MJ passa un cap de setmana amb nosaltres i ens sentim en família. Celebrem el primer Halloween, dono caramels a molts nens que em truquen a la porta però me'n sobren tonelades que quedaran per l'any que ve!



NOVEMBRE 06

Ens comencem a assentar. Deixo el balcó ple de flors i cuino un meravellós pa amb el Zak. A pesar de les bones intencions no ho torno a repetir, la meva experiència com a cuinera queda en anècdota. Celebrem dos cops el Thanksgiving, un cop a Albany i l'altra a Santa Cruz. Millorem la casa amb algunes lampares i coixins nous que la fan més acollidora. La feina de la universitat em supera durant tot aquest temps. Estic estressada.


DECEMBRE 06

Primer semestre a punt d'acabar, molt esforç per escriure i llegir "com si fos d'aquí"...per més que ho intento no funciona. Però supero bé els finals. Nadal fora de casa. Fem un esforç per no enyorar massa. Fem plastilines en paral·lel des de Barcelona a San Francisco. El dinar de nadal el passem entre les gavines de Monterey. L'arbre de penjadors és tot un èxit. La Lola ens visita i el Diego aconsegueix la primera feina una setmana després de rebre el permís de treball: és una màquina :)


GENER 07

El món s'ha aturat una miqueta durant les vacances, però rebem un tresodo des de Barcelona que ens anima tot el mes! Fem el primer tour oficial pel campus i em sorprenc del munt de coses que em queden encara per descobrir (hi ha un dinosaure a l'edifici del costat que ni sabia que existia!).


FEBRER 07

Tinc 30 anys. Tinc 30 anys...wow! Estic als USA i ho celebro amb el Diego i el Pedro que ha vingut a visitar-nos. Junts descobrim més trossets de terra que no haviem visitat. Els arbres dels Muir Woods són gegants i màgics i la boira se'ns enganya als cabells. la Ruth i l'Adam m'han enviat un setrill que fa que sigui de cop molt més feliç.


MARÇ 07

Aprofitem uns dies de vacances per tornar al Big Sur. El que veiem allà és increïble. Aquesta banda de la terra ens comença a enamorar. Envien al Diego a Taipei i com no tinc fotos que ho demostrin torno a demostrar el meu art amb el paint....


ABRIL 07

Mes de molts aniversaris: La Júlia fa 18 anys i jo recordo el dia que em van dir que ella existiria. El Diego en compleix uns quants més :) i rep un nou gadget de ma mare. La MJ fa la seva festassa a Santa Cruz i per fi puc ballar com deu mana. El Zak també fa anys i ho celebra convidant-nos a les millors pizzes mai fetes.




MAIG 07

El Maig vaig fer moooltes coses. I de fet gairebé no parlo dels cursos i de la universitat i dels projectes professionals...però és que sóc una bèstia social jo...El Maig vam volar a Barcelona, vam anar a les nostres cafeteries i vam caminar pels llocs que més estimem amb la gent que més estimem...la resta no importa.



JUNY 07

Seguim a Barcelona i a Alella. Mengem cada dia fora, estem al carrer tot el dia i canto mentre camino sense parar. Pastora és la banda sonora d'aquests dies. Amics i família, tot és perfecte, com són les vacances. Al final el mes ens porta un susto en forma de canvi laboral.



JULIOL 07

Torno als USA i ho trobo tot solitari, després dels dies a Barcelona. Juliol d'entrevistes. El Diego és tot un professional i en quatre dies ha fet tantes entrevistes telefòniques que se les sap de memòria. Els companys de l'altre feina li presten un llibre miraculós que l'encaminen cap al camí de l'èxit de les entrevistes. En breu tria entre varies ofertes. That's Silicon Valley! Planejo feina, començo a transcriure però no avanço massa. Preparo propostes per congressos i llegeixo a Bourdieu i a Pamuk. L'Ariana i jo fem plans de futur, s'ha convertit en una gran amiga i es fa dur pensar que marxarà el proper any. Aquí res és estable.


AGOST 07

I ja torna a ser Agost. Aprofitem molt els dies. Treballo i també surto molt a pesar que l'Agost aquí és ple hivern. La Judit i l'Oscar venen a visitar-nos i passo una setmana genial amb ells. He pujat per primer cop en un tramvia, hem passejat per Fort Mason i el Golden Gate Park. El millor però ha estat ensenya'ls-hi la universitat. De l'Autònoma a aquí hem estat junts. Emoció.




...i avui és 13 d'Agost...altra cop...tot és diferent i igual. Parlo (més o menys :P) amb la meva mare i fem plans de quan ens tornarem a veure. Escric des del despatx de la universitat a Berkeley. Tinc un munt de plans i moltes ganes de fer coses. Seguiré informant :).

30.7.07

Comprad El Jueves (es una cuestión de buen gusto).




Leo en el Escolar la nota publicada por el director del El Jueves y me sorprende la sensación que la respuesta por parte de los compañeros de los medios de comunicación está siendo, cómo mucho, tibia. Me sorprenden todavía más los argumentos expuestos para justificar dicha falta de reacción: que la portada era de "mal gusto" o que "no era necesaria".... obviamente el sentido de la estética es muy importante en un país como el nuestro. Tanto lo es que la propia constitución debe dejar por sentado que a todos los ciudadanos de éste país nos sea garantizado el buen gusto en nuestro quehacer de cada día...no? Más formidable me parece el argumento de la "necesidad". Se están refiriendo estas personas, que si un comentario-noticia-portada no cumple una necesidad informativa o física (?) clara debe ser eliminada...ahá...si el juicio lo gana la Fiscalía habrá un montón de revistas, canales de televisión y "opinadores" que estarán temblando, imagino... en fin, lo dicho, si alguien tiene el buen gusto, por favor, compradme* el próximo número de El Jueves se lo agradeceré mucho: es por necesidad, lo juro! Necesidad de un poco de sentido común y de humor.


*ya arreglaremos el tema del envío,si?


27.7.07

mentre treballo...

Estic intentant fer que aquest període semi-estival valgui la pena a nivell acadèmic. Hi ha un parell de congressos pels quals m'estic preparant, una lectura complicada que requereix tot el temps de mi, no estaria de més avançar en la tesis d'una !@#$%^&* vegada, tinc mails pendents, i un llarg etcètera. Mentre treballo la boira torna a caure damunt d'Albany i el temps sembla que passa d'amagat.

21.7.07

Harry Potter And The Deathly Hallows: DO NOT DISTURB.

Moment de lectura a Chez Irenka et Diego: do not disturb! :)


20.7.07

La noticia del día (tristemente): El Jueves secuestrado!

ACTUALITZACIÓN: desde la pagina de Mauro Entrialgo:



El juez Del Olmo secuestra el número de la revista ElJueves por "injurias a la Corona":

La portada, reproducida por ElPaís entre otros muchos medios, es la que sigue:


Mal hace la Casa Real si piensa promover el futuro reinado del príncipe con medidas como ésta.


Leo en el Escolar y en El País que el tema se ha salido de madre después de los comentarios hechos en el programa "Aquí hay tomate" por lo que me pregunto: y porque no cierran el programa? acostumbra a ser más soez y menos inteligente que la revista...puestos a hacer...digo yo...

Otra cosa curiosa es la terminología, que no conocía, de "secuestro" de la revista. Caray! es fuerte que se prefiera esa palabra a otras menos fuertes, como por ejemplo "La Audiencia toma prestadas todas las revistas de El Jueves" o "El Príncipe, generoso, se gasta el sueldo en promover publicaciones Españolas"...no sería más molón?

Sea como sea, siempre me ha sido difícil los temas en que la libertad de expresión se mezclan con la imagen personal de individuos concretos...excepto cuando se trata de la monarquía: viven de ello!!!. Quizá para mi ellos no cuentan por que pienso que es una institución arcaica, que encima tienen la suerte de "ser campechanos" y cobran un sueldazo para serlo....pero ya se sabe, eso me pasa por roja y titiritera!

19.7.07

mmmhpffff....

MJ que es asín, me tienta a procrastinar sin cesar... pero lo hace con gracia así que se le agradece :) Hoy me ha pasado ésto y no lo he podido evitar: tenía que estar en mi blog!

es bueno: muy bueno :P

4.7.07

Las Vegas (II).

Nens i nenes: l'esperada segona part de LAS VEGAS! :P

A mi de petita em van dir allò de "Allí dónde fueres haz lo que vieres" i jo sempre he estat molt complidora oO....per sort a Las Vegas em vaig controlar perquè veus cada cosa espantosa jeje !!! És curiosa la barreja de gent que et trobes pels Casinos: des de gent vestida "de lentejuelas" a tipus a lo Homer Simpson amb panxota i cervesa inclosa. Així que, posats a fer, a Las Vegas pots fer i anar com vulguis!

Les principals coses a veure en aquesta ciutat es troben en dos carrers principals: per una banda el Las Vegas South Boulevard al que anomenen l'Strip, i per l'altra el Fremont Street. El primer és un carrer d'uns 6km i mig on es troben tots els casinos ambientats: luxe i kitch a palades. El segon és el clàssic Las Vegas: llums de neó marejants, ambient més de taverna i apostes, noies vestides de cowboy fent espectacles en barres americanes (of course). Nosaltres obviament ho vam anar a veure tot tot i tot :).

STRIP

Caminar per l'Strip en ple Juliol (i també Agost) és una bogeria: gairabé no hi ha voreres, la temperatura quan nosaltres hi vam estar no baixava de 40 centígrads i està a vessar de gent...soposo que si les temperatures haguessin estat més baixes ho hagués portat millor! L'estratègia, òbviament, és anar fent parades en cada casino i refrigerar-te en la "super ecològica" temperatura interior. Aquí alguns dels Casinos que vam visitar:

Caesars:


Luxor des de l'Excalibur, la imatge de la piràmide de nit és espectacular!

El Luxor per dins no em va agradar tant, es força fosc i no es pot observar tant l'estructura de l'edifici com jo havia esperat.
El Harrah's:

El MGM:


El New Yor New York:

El Excalibur:


Stratosphere:


FREMONT EXPERIENCE STREET: Lo d'aquest carrer té gràcia. Aquesta zona va ser l'origen de tot en Las Vegas. Un cop allà bàsicament el que hi ha és que han cobert el cel entre banda i banda del carrer i a certes hores, toooots els casinos tanquen els llums de cop i et fan un espectacle de luz i de coloooooor al sostre...in-cre-di-ble!



Aquest és l'aspecte que fas quan portes 15 minuts sota el sol a 45 graus centígrads...melting down. El gest amb el dit no vol dir "ok" vol dir "treu-me d'aquí" ...La foto està feta en el pont de Brooklyn (ejem) davant del NewYork NewYork:

MOMENT "Em moro de calor"

...i ja per acabar....una foto per a documentar lo porcots que són en la Sin City que posen miralls al damunt del llit!!!!! Pecadorrrrrs! Nosaltres, queda clar, ens vam comportar com déu mana...

3.7.07

Las Vegas (I).

Pues sí señores este fin de semana por fin hemos visitado Las Vegas! Después de cientos de capítulos de CSI Las Vegas y con las esperanzas puestas en encontrarnos a Grissom en alguno de los Casinos, el viernes tomamos un avión hacía el McCarran International Airport. Puesto que llegamos de noche la primera imagen de la ciudad fue en su mejor momento: la de una enorme manta de luces en medio del desierto. El aeropuerto se encuentra dentro de la ciudad, a unos 5 minutos de una de las calles principales, el Strip (o Las Vegas Boulevard South como realmente se llama), lo cual no deja de ser curioso. La ciudad es algo así como un enorme parque temático, dónde "el tema" es la fiesta, el juego y el dinero, y todo TODO está dirigido a ello.

El Strip de día: NY, Paris, MGM, MonteCarlo, etc.
Nosotros esta vez fuimos a lo grande y nos alojamos en el Caesars Palace uno de los grandes del Strip (foto abajo). Cada uno de los hoteles-casinos está construido siguiendo un tema, en este caso Roma, así que tooooodo el exterior del hotel (unos 5 edificios, 4 piscinas, un centro comercial y mogollón de restaurantes sólo en el Caesars) está construido con columnatas, frontones, esculturas etc.
Recepción del Caesars Palace El Caesars Casino
Diego en la Fontana de Trevi... en el Caesars

Una de las primeras cosas que sorprenden de Las Vegas es lo gigantesco y absurdo que es todo. Esto no lo digo de forma despectiva porque, la verdad, me lo he pasado genial. Pero es cierto que encontrarse dentro de uno de estos casinos-hoteles con reproducciones tamaño natural de la Fontana di Trevi o del Partenon, bajo un cielo de cartón piedra pintado de azul e iluminado como si fueran las 5 de la tarde...pues es eso: exagerado! El Venetian es un buen ejemplo de esto, y probablemente el más elegante de ellos junto con el Bellagio.

Venetian por fuera


Esta foto (arriba) está hecha a las 12 de la noche en la zona del Canal en el Venetian. El cielo está súper logrado y de golpe tienes la sensación que pasas de plena noche a media tarde en un plis plas. La zona del Canal es otro centro comercial dentro del hotel, que imita las calles de Venecia y que contiene un Canal bastante largo dónde, si pagas, te puedes pasear en góndola mientras gondoleros-cantantes te regalan un "Oh Sole Mio"...impresionante!

Nosotros no subimos a las góndolas pero sí cenamos en un restaurante Mejicano a orillas del Canal en Venecia...cosas que tiene Las Vegas!

continuará...