14.9.06

UN MES I UN DIA...


Hola, ostres noi! Avui anàvem caminant per San Pablo i en un moment d'il.luminació hem sigut conscients de que portem un mes i 1 dia als USA!!!! Es fa complicat d'explicar però ha estat una sensació estranya: tant de temps i tan poc a la vegada!!!!

Aquest post l'estic escribint després d'una setmana bastant dura de feina així que no espereu molt! :) Però volia posar-vos algunes imatges per a que veieu el que anem fent, especialment aquest mail va dedicat a les coses que fa el Diego, donat que encara no te el seu blog en marxa aprofito aquest per posar-vos al dia de:

LES ACTIVITATS DEL J2!!!!! (tatataxan....)

Bè, doncs el Diego ja ha començat a treballar online per la feina de BCN. Això l'ocupa bona part del dia, donat que més o menys està fent una jornada laboral. Això ha estat possible i facilitat per dos supermegacompres: el portàtil i la HugeDesk!!!! Si us haig de ser sincera....ara és feliç ;) amb les seves dos pantalles, el Kubuntu palpitant a les seves entranyes.... ell és així!


Com podeu veure la seva cara no és la mateixa quan l'enfrentes a la vida animal (no fa cara d'incredulitat??? veig el seu pensament com si digues: "En serio tengo un ponnie detrás? no recuerdo que hago yo aquí?"):


(Aquestes imatges són d'un festival que van fer al Village el dissabte passat. Una mena de festa especialment pensada per als nens....pero on servien menjar gratis i és clar....totes les parelletes sense fills ens hi vam apuntar més feliços que unes pasqües!)
















En canvi, quan el que te davant són reptes que requereixin responsabilitat i do de comandament, allí presto va el meu J2 disposat a tot:


ja sigui des de terra ferma...(imatge de l'escapada a Santa Cruz que el Diego va fer amb l'Edgar, la Ceci, la Elena i sobretot la MJ...quan tingui el seu propi blog en marxa ja us ho explicarà!)

com des del mar:





















Però el que sobretot fa el J2 per sobre de totes les coses...

Allò que mai li podré agrair prou:
és que em fa felissa com una perdissa!

GRÀCIES NEN!!!! FELIÇ MES+1DIA!


PD: està clar que el diego està fent més coses, però hem de deixar incògnites, mantenir l'intriga per a la premiere de la nova edició del seu blog no??


5 comentarios:

Anónimo dijo...

MIS QUERIDOS AMIGOS,
Qeé bien que se lo están pasando.... me alegro mucho, porque es como imaginarte, pensando: (la marce me lo dijo, sería todo taaaaaan distinto).....
Y vuestra casa está increíble¡¡¡¡¡

Qué guapo está Diego, sobre todo con ese sombrero, seguro directo a Hollywood...de verdad¡¡¡
Les mando petones,
La Marce

Anónimo dijo...

Jajajajaja... Quin fart de riure amb les aventuretes del Jotadós (buenu, lo del ponny no lo he pillao, però segur que fa molt riure). Guapo! Volem que et facis el teu blog!

I sí, jo l'altre dia també em vaig adonar que NOMÉS havia passat un mes des del començament del viatge Bloomington-Chicago, i vaig flipar: com poden haver passat tantíssimes coses i amb tantíssimes persones en només un mes? Uf. Qué cosas.

Un petonàs.

Anónimo dijo...

Ey! esteu maquissims tots dos. Jo també me'n vaig enrecordar quan feia el mes, sembla que faci molt mes que no hi sou.

El Diego fa cara de ser molt productiu assegut al "seu despatx".

Us enyorem però se us veu molt bé i aixó ens fa felissos a tots.

Seguiu així.

Petonets,
Mumy

Anónimo dijo...

Doncs a mi sempre m'ha agradat molt el J2!! amp pony i sense,jeje,pero ja se sap... nothing to see... es normal entre cunyats!! Ara bé, a mi no m'enredeu amb aquestes poses de treballar!! Ho feu per fer-vos els interessants, no? NO? Es que si treballant esteu tan macos quan feu vacances sereu insoportables!!!! Apa! un petonet germanòfil!!

Ruth

JN dijo...

Ostres....

Realment feu cara de felicitat!!!! Mare meva com passa el temps!!

Una abraçada a tots dos!!!! Anem a sopar.... (Vosaltres estareu esmorçant, jejejeje).

Estnom & Pere