Hi ha coses que mai havia fet que estic fent aquí. Coses tant rares com aprendre a fer "pa com el de casa" amb un mestre americà. O no tenir la casa com un "lloc de pas" (encara que ho sigui), perque lo important és com ho visqui mentre hi sigui. És curiós com a vegades has de fer algo tan gran com canviar de país per fer coses tant petites com una barra de pa! Es fa difícil d'explicar però per mi aquestes coses estan sent un repte personal. Algo molt important , molt bàsic després de tanta feina anomenada intelectual, em ve realment de gust treballar amb les mans, cuidar una planta. Es fa difícl explicar-ho sense semblar amish!!! Però no m'importa el que sembli: heu vist les meves flors? a que estàn maques??? :)
Per cert, la meva massa està reposant, demà li farem forma i tindré la meva primera barra de pa sota el braç! tindreu fotos! ;)
update 22 oct 06:Capteu quina pinta faig! He dormit poquet, m'he aixecat a les 7 del matí...pero estic fent pà! :D
reupdate!
FLIPEU! jeje aquest és el meu pa! (bé haig d'admetre que gairabé tot ho ha fet el Zak, pero en breu vindrá el meu!!!!).
8 comentarios:
esta foto es como para enmarcarla¡¡¡¡
te acuerdas cuando me decías: "es mucho trabajo, quina faena?"
Ahora te digo que la vida te ofrece moltes oportunitats para crecer, aprender y ara, en la cuina....experimentar el gusto de hacer un rico pan...
ay, mi amiga, cuántas cosas?
te quiero mucho¡¡¡¡¡¡
la Marce
Guai! A veure si quan us vingui a veure (que serà aquest finde que ve o el proper) el puc tastar, aquest pà!
Petonassos de la MJ
jeje em sembla que n'hauré de fer més! cap problemo! què be que vinguis :)
Vosaltes, San Francisco a un "tir de piedra", i ara a sobre pa casolà... si al final sobraran motius per venir a vistar-vos!!!
GatitoBonito
P.D.: me n'alegro molt que estigueu disfrutant tant de l'experiència!
jeje..bueno intento obviar les explicacions sobre els treballs, les lectures, els dies sense cap horari i tot plegat...:) és millor explicar com es fa panorro del bo!
un petonet
Després et queixes de que allà esteu solets, a aquella costa. Però si esteu molt ben avingutS!!!!
:) :)
Petonassos desde Connecticut, dient adéu (tan aviat??) a la tardor, tal i com la coneixem.
Neeeeeena, que guai saber que estàs viva i panificadora! Ole ole! Aviam si et trobo per l'skype, que hem de xerrar, fa segles que no ho fem... I ho trobo a faltar!
M'agraden els teus reptes personals de fer cosetes amb les mans... M'hauria d'aplicar el cuentu jo també, a ver si aprendo!
siii! aquesta setmana ho tinc dificil, ens hem quedat sense internet! Pero truco en breu!!!!
Publicar un comentario