I és que nois, a part d'una esquizofrènia lingüística i de que la pluja ja ha arribat -per fi (???)- la meva vida segueix un curs força normal. Vaig a classe gairebé cada dia, cada cop domino més l'art de no parlar bé cap idioma, i m'he apuntat a Pilates (per yayes jejeje). Però avui m'he aixecat amb un somriure enganxat a la cara (això a vegades passa...). He buscat un despatx amb finestra (veig el Golden Gate des d'aquí!!!!) que estigués buit, m'he posat bona música. Tenia la intenció de començar a treballar però amb aquestes condicions què voleu!!! :D Tinc raons per estar contenta (també per no estar-ho però per a que burxar????): la setmana propera ens ve el Pedro i em fa moltísssssisisisisima il.lusió. Serà molt divertit! No se quant temps et podré dedicar Pedro, però serà de qualitat: I promise!. També he rebut un mail de la Roser (Hola noia!!!!!) de la qual feia segles que no sabia res! Estem en el procés de comprar els bitllets per tornar a BCN a finals de Maig...no sé...coses bones...coses bones ;) Per amenitzar el post sense sentit d'avui us pujo dos fotos d'arbres de Berkeley...se que semblo una obsessa dels arbres però és que són genials!!!! En aquest trosset de terra he vist més arbres gegants que en tota la meva vida (recordem que sóc de Barcelona una kamaka qualsevol). Però el que realment m'impressiona són els colors: vermells de veritat, grocs de veritat, verds....ahir vaig veure un arbre amb fulles blaves!!!!!!!!!!!!!!!! Ains
També us incloc una foto de les típiques casetes de la zona de Berkeley North (mones, cares, pijes....però habituals!) que és un exemple bonic del tipus de casetes que hi ha per aquí.
4 comentarios:
Obsessa dels arbres??
Valdria la pena perdre un dia, com a mínim, per a poder gaudir dels canvis de tonalitat que un mateix bosc agafa en le diferents condicions de llum, a l'alba, al migdia en ple color i a la posta i si hi ha sort, els núvols que entarenyinen el cel, et poden apagar una mica el color per recuperar-lo després i que et torni a sorprendre....si tens la oportunitat no t'ho pensis.
Petons, a veure si és veritat i ens veiem en breu!!
Ei guapa!
Què bé que tornis a córrer per aquí. La Roser és la Roser que coneixem tu i jo?
una abraçada.
irenkillaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
jo avui he estat content xq t'he llegit ;)
En fi, t'havia escrit un rotllo molt llarg on et deia que m'estava costant escriure perque tinc la Laia a sobre. total que quan ja m'estava acomiadant. m'ha tancat la finestra amb el ratol� i ad�u tot el que possava!!!!!quina paci�ncia!!! en fi, et deia que s�n molt xulos aquests arbres, que gaudeixis de la natura tan maca que tens al voltant, de la nova m�sica, del nou clima, en fi, de tot plegat, que �s una experi�ncia inovidable. Quan t'imagino et veig mirant per la finestra, tot en silenci, amb m�sica blus de fons per� i amb el llais agafan-te el cabell en plan monyo (ara la Laia est� cantant el happy birthday... li han ensenyat al cole i tot el dia est� igual,el que passa es que ella diu Pipibedei... tu..yu....!!! est� d'un xerraire que p� qu�.. no para.. ara et diu hola.. a veure si ens veiem al mes de maig i la veus, per quan teniu previst venir? quins dies??? tamb� et deia que el nen finalment es dir� Arnau (no s� si havies vist l'email que et vaig enviar al correu que em vas dir consultes m�s) en fi, petons i molts molts records... Avui per aqui est� plovent for�a...tot i que ja era hora, perque sembla que estiguem a a finals de la primavera, fa for�a calor...
En fi, recors records, records...
Publicar un comentario