4.11.08

Historical Election Day in the US!

Is a great experience to be part of this moment here, in the US. While still waiting to hear the results on prop.8, hearing President Obama's speech tonight has been a boost of hope. And I do not want to seem naive, I do not think he is any messiah or anything similar, but something like what happened tonight only can be done in the US. That is way, even with all the problems, this is still a country of opportunities.

Com són unes eleccions als US? Bé, en molts sentits aquestes han estat unes eleccions eternes. Des que vaig arribar a Nord-Amèrica ara fa dos anys llargs que estem sentint a parlar d'aquest dia. El més frustrant estava sent el fet de no poder votar. Però he fet el que he pogut per estar present. La meva bona amiga Betty ha acceptat feliçment que l'acompanyés a votar, el que m'ha permès xerrar amb la gent que hi havia per allà, fer algunes fotos i sentir que era més part d'aquest dia.

Només aixecar-nos pel matí el primer que sorprèn és la necessitat que hi ha de demanar a la gent que vagi a votar. No recordo cap vegada que El País o el Periodico hagin posat com a titular del dia: Vota!. Aquí això és molt important i necessari encara. Encara hi ha molta gent que no sent que han de votar, encara hi ha molta gent que no senten que el seu vot sigui tant vàlid com el dels altres. Escric això amb els resultats de les eleccions cantats. Uns resultats impressionants si pensem que només dues generacions enrera encara hi havia esclaus Afro Americans...



El lloc de votar al que hem anat amb la Betty. L'ambient és molt semblant als d'Espanya, amb la gracia que aquí tothom parlava entre ells i que Starbucks proveía cafè i donuts per aquells que havien votat!


Una cosa que jo tenia molta curiositat per veure era quin era el mètode de California per votar. Com sabeu, cada estat té el seu mètode, i, la veritat, la eficàcia d'alguns sistemes deixa molt que desitjar. El cas de Califòrnia sembla senzill. En una mateixa fulla per dues cares hi trobàvem les opcions a la presidència, les proposicions especifiques de l'estat i tota la resta de decisions a nivell de país. La manera de marcar a qui votes és fent una ratlla ajuntat dos extrems d'una fletxa al costat dels noms que escolleixes:


També força graciós de veure ha estat el fet que hi havia més opcions a part d'Obama i McCain. Us puc ben assegurar que no hem vist massa publicitat de la resta de noms d'aquesta llista...una democràcia curiosa en aquest sentit

Aquí la meva pacient amiga Betty i jo, felices d'aportar la nostra part en aquesta democràcia (la meva part és bastant més simbòlica...què hi farem!):


Obama dirigint-se al país en guanyar les eleccions...la pell de gallina! Una cosa a destacar és lo seriós que ha estat. És un moment crític per ser president dels USA. Hi ha un munt de coses per solucionar. Ha estat bé la referencia a prioritzar la pau i les relacions diplomàtiques. També molt bé reconèixer el significat per als AfroAmericans, un tema que Obama ha intentat no tocar massa durant la campanya. Bo també l'emfasis en les persones i les famílies...bona llista d'intencions.


El Diego, la Tara i el Zak cansats però feliços. Creuant els dits per a un NO a Prop8!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Bon reportatge!!!

Valoro que es pugui parlar de política més obertament que aquí (la guerra civil ens ha marcat moltíssim i a vegadens costa pensar que la actitud cap a la política no és així per defecte)però quan veig dades de participació, els diners gastats en les campanyes, els sitemes de vot i recompte, m'extranya que es consideri una democràcia tan exemplar, la veritat. Ara només falta quepugui guanyar un negre, un xinés o una dona negre-xinesa, sense que es mencioni aquest fet!

R.

Anónimo dijo...

Je, je!

seguro que esa cerveza que os estais bebiendo la hizo Zak! o se por la espuma :)

Besitos,

Maria

idp dijo...

hehe Pues sí, la hizo Zak! Eres muy perspicaz :)eso o con experiencia :P