Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
It's not a bug: it's a feature!
Datos personales
- idp
- Actualment estic vivint a la Bay Area, CA, mentre faig un doctorat a la Universitat de Berkeley.
Links
Archivo del blog
- noviembre (4)
- octubre (2)
- agosto (3)
- julio (1)
- junio (2)
- mayo (2)
- abril (1)
- marzo (5)
- febrero (1)
- enero (2)
- noviembre (2)
- septiembre (1)
- agosto (2)
- julio (7)
- junio (4)
- mayo (7)
- abril (3)
- marzo (6)
- febrero (6)
- enero (4)
- diciembre (8)
- noviembre (8)
- octubre (6)
- septiembre (11)
- agosto (2)
- julio (15)
- junio (13)
8 comentarios:
Oh! t'hem vist així tantes vegades! a dintre dels llibres i llibretes.
Però has quedat bé a la foto, el que em sap greu es no poder-te portar un cafetonet.
Mumy
Després de tantes fotos i explicacions sobre lo bé que va i la felicitat i calma aparent que mostraves, ja començava a dubtar de tu... ara ja veig que no cal...que l'Stress segueix sempre present i que és, per a tu, ineludible.
Ànims, que no serà res... ja ho has fet abans i ho podràs tornar a fer, però amb l'experiència adquirida ara serà més fàcil ;-)
Petons.
us estimooooooo....ains...pero sí, teniu raó: ho he fet abans i ara a més em paguen! jeje s'ha de veure l'ampolla mig plena sempre! Un petonet!!!!
mhhhhhhh... que bé!!"només" estudies.... jeje. Apa ànims!! t'ho diu una pringui de cuidado, és divendres 21:27h i encara estic a la feina!!
Un petonet dels grossos!!
ruth
quan hi hagi prou llibres i et tapin el suficient, aprofita per sortir per darrera i anar a fer el cafetó, jeje
Petonets!!!
Hahahahaha... Érase una mujer enterrada bajo los libros... Nena, mil ànims. Aviam si et truco aquest "capde" i així parlo amb tu, el Diego i la MJ, tot i que no sé si podré perquè diumenge he de marxar de casa (l'argentí ha trobat un roommate que vol entrar el dia 1) i anar-me'n a un YMCA fins divendres, que és quan entraré al nou pis provisional d'un mes i mig... Dios, qué lío! I a més vull avançar feina, perquè vénen a veure'm dos amics del 2 al 10.
Festival del humoooooor.
Ho farem tot, però. I amb el somriure i les cançonetes que ens caracteritzen. Toma plural mayestático!
Un petoníssim.
Déu meu, jo em sento igual... només que com el meu escriptori (que vaig aconseguir gratis) és de "mírame y no me toques", no hi puc acumular els llibres a sobre i els he d'anar distribuint per l'habitació... sobreviurem??? Aaaaaaah!
Jo, Irenka, ara que m'he criat la fama de no fer gaire, m'ha vingut un llistat de lectures interminables, deadlines per DEAs i altres històries, i promeses de paper individuals i col.lectius,... i m'estic començant a ofegar... HELP!!!
(Per cert, que BO el dibuix!)
Publicar un comentario