Pel mig hem vist i caminat per tot arreu: des de la bogeria (en quant a impressionant i enorme)de Hurricane Ridge fins a la calma de les costes d'Oregon; des del paisatge de ciència ficció del Crater Lake a la mescla cosmopolita de San Francisco.
Crater Lake
De camí cap al sud, vam creuar pel bell mig del miler d'incendis a North California (tot i que no vam veure flames però sí molt fum) i vam arribar de nit a una San Francisco plena de boira. Després dels dies de ruta, per fi vaig poder compartir amb ells el que és ara la meva nova casa...potser una de les coses que més il.lusió m'ha fet!13.7.08
NY-SEATTLE-SF: THEY DID IT!
Sí senyor! La meva mare i l'Albert, sense cap mandra ni cap por, han passat un mes als USA! I per prova un botó:
Durant les setmanes que hem estat junts (ells van fer tota una setmana a NY primer) hem caminat, trotat, menjat, xerrat, rigut, menjat, caminat, fotografiat, menjat (l'he dita aquest ja? ) i més ...molt més! Han estat uns dies genials i m'imagino que han tornat esgotats i (espero) contents! Els primers dies vam anar de ruta des de la Olympic Peninsula (un dels llocs més espectaculars que he vist mai) fins a la Bay Area.
Què més? Hem vist arbres gegants i bavoses grogues. Hem menjat ous Benedict i moltes bacanals per esmorzar. Hem xerrat i xerrat. Hem fet un llibre de viatge...i, el més important: ens ha quedat mooolt per fer! :)
12.6.08
Mount Tamalpais
El Mount Tamalpais, el parc natural per el qual el nen i jo em decidit exercitar les nostres cames, és el pic més alt d'aquesta zona de Califòrnia (784m sobre nivell del mar). De moment ja hem fet dos dels trails dels més de 50 que hi ha preparats per trisquejar i sembla que encara ens ha de donar molt per descobrir!


Aquest ha estat un dels canvis inesperats del fet de venir-nos a viure als USA: el descobriment de la natura ... se que no és necessari canviar de continent per a això, però és que a Califòrnia la natura t'envolta..no te'n pots escapar encara que visquis en una àrea urbana. Aquí la terra és molt gran, encara hi ha molta molta zona sense urbanitzar i només a mitja hora de casa tens enormes parcs naturals i un oceà per descobrir. Suposo que és per això que hi ha tantíssima gent en forma per aquests vorals! Aquí qui més qui menys escala, o fa montanyisme o surf o jogging...i no com jo, que cada dos mesos decideixo anar al gimnàs, no no, aquí és més com una filosofia de vida...sembla que ni tan sols necessiten la tant valorada força de voluntat! ...els hi deu sortir de natural! hehe a veure si per osmosis o algo se'm enganxa una mica aquest ritme :). Aquí us poso algunes fotos més que vaig fer fa dues setmanes, no són el reportatge més exhaustiu del parc, però ja en vindran més!
Aquest ha estat un dels canvis inesperats del fet de venir-nos a viure als USA: el descobriment de la natura ... se que no és necessari canviar de continent per a això, però és que a Califòrnia la natura t'envolta..no te'n pots escapar encara que visquis en una àrea urbana. Aquí la terra és molt gran, encara hi ha molta molta zona sense urbanitzar i només a mitja hora de casa tens enormes parcs naturals i un oceà per descobrir. Suposo que és per això que hi ha tantíssima gent en forma per aquests vorals! Aquí qui més qui menys escala, o fa montanyisme o surf o jogging...i no com jo, que cada dos mesos decideixo anar al gimnàs, no no, aquí és més com una filosofia de vida...sembla que ni tan sols necessiten la tant valorada força de voluntat! ...els hi deu sortir de natural! hehe a veure si per osmosis o algo se'm enganxa una mica aquest ritme :). Aquí us poso algunes fotos més que vaig fer fa dues setmanes, no són el reportatge més exhaustiu del parc, però ja en vindran més!
11.6.08
Keeping people posted!
My mother is going to visit me soon!!!!! Yehaaaa! And in her honor I am going to write this message in English so she can practice hehe! I am excited about her coming. I feel nervous and happy to be able to share with her what Diego and I are building here...I just feel raw happiness!!!!
Also I want to let people now that I am not forgetting them…as always I do not respond emails (I am sorry Cristina!!! But I will do it this week!), I skip to greet b-days (felicitats Oscar!!!!) and so on…but I DO NOT FORGET ANY OF YOU!!!! In fact I am missing you badly…but I feel I just have to get over it until I can come by to BCN and hug you all! I really have to keep these feelings under control or, otherwise, I will be overwhelmed by them…
Just a short catching up: classes have ended. This second year has been a total and absolute different experience from the previous one. When I changed from the MA to the PhD, with the consequent prolongation of our stay here, my participation in University social and academic life increased steadily. I am now part of a research group with whom I have been designing a project to work with Latino families with children that have some kind of cognitive disability (yeah! That was exactly my plan when I came here two years ago! I did it! ). Also I have analyzed some of my data from Spain (remember me going to collect data with deaf children at their families homes?) and I have presented some of these results on two conferences …which has been a total accomplishment: I have talked in public about my data!!! Amazing!!!! :P Now that is Summer time here at Berkeley, I have an even longer list of things to do: by the end of next academic year I have my Qualifying Exams…which is like: you become an expert scholar in 3 areas of your choice and then you take three professors in your three areas and they evaluate you (they grill you with questions) for 3-4 hours….nice, uh? A part from that I am fine, thank you.
Since I do not have had real vacations yet, Diego and I are trying to do some hiking around. California is such an amazing land! I think one of the aspects that most impresses me is how big the horizons are. You go to Big Sur or to Mount Tamalpais (really a short distance from the city) and you are in the middle of nowhere, lost in the woods, with huge forests and mountains close to the ocean. Hiking here is really common. Diego and I were flipping the other day when in our way through the Mount Tamalpais –walking- we were passed by an impressive amount of people, many of them much older than us, jogging or by bike as if the exercise was just a little stretching out for them….what do they eat for breakfast? Uh? Did they have fallen on the Obelix cauldron??? Uh? Anyways, here I am including one of the photos of this hiking, for you to enjoy! Hugs everybody!
Also I want to let people now that I am not forgetting them…as always I do not respond emails (I am sorry Cristina!!! But I will do it this week!), I skip to greet b-days (felicitats Oscar!!!!) and so on…but I DO NOT FORGET ANY OF YOU!!!! In fact I am missing you badly…but I feel I just have to get over it until I can come by to BCN and hug you all! I really have to keep these feelings under control or, otherwise, I will be overwhelmed by them…
Just a short catching up: classes have ended. This second year has been a total and absolute different experience from the previous one. When I changed from the MA to the PhD, with the consequent prolongation of our stay here, my participation in University social and academic life increased steadily. I am now part of a research group with whom I have been designing a project to work with Latino families with children that have some kind of cognitive disability (yeah! That was exactly my plan when I came here two years ago! I did it! ). Also I have analyzed some of my data from Spain (remember me going to collect data with deaf children at their families homes?) and I have presented some of these results on two conferences …which has been a total accomplishment: I have talked in public about my data!!! Amazing!!!! :P Now that is Summer time here at Berkeley, I have an even longer list of things to do: by the end of next academic year I have my Qualifying Exams…which is like: you become an expert scholar in 3 areas of your choice and then you take three professors in your three areas and they evaluate you (they grill you with questions) for 3-4 hours….nice, uh? A part from that I am fine, thank you.
Since I do not have had real vacations yet, Diego and I are trying to do some hiking around. California is such an amazing land! I think one of the aspects that most impresses me is how big the horizons are. You go to Big Sur or to Mount Tamalpais (really a short distance from the city) and you are in the middle of nowhere, lost in the woods, with huge forests and mountains close to the ocean. Hiking here is really common. Diego and I were flipping the other day when in our way through the Mount Tamalpais –walking- we were passed by an impressive amount of people, many of them much older than us, jogging or by bike as if the exercise was just a little stretching out for them….what do they eat for breakfast? Uh? Did they have fallen on the Obelix cauldron??? Uh? Anyways, here I am including one of the photos of this hiking, for you to enjoy! Hugs everybody!
12.5.08
FELIZ CUMPLEAÑOS MARCELA!!!!!!!!!!!
1.5.08
...y tu silencio franco si me sirve...
Me sirve no me sirve (Benedetti)
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve
no me sirve tan mansa
la esperanza
la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve
no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve
no me sirve tan bueno
tanto trueno
el coraje tan docil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve
no me sirve tan fría
la osadía
si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazon alerta
si me sirve
me sirve cuando avanza
la confianza
me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve
me sirve la medida
de tu vida
me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve
me sirve tu batalla
sin medalla
me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve
me sirve tu sendero
compañero.
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve
no me sirve tan mansa
la esperanza
la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve
no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve
no me sirve tan bueno
tanto trueno
el coraje tan docil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve
no me sirve tan fría
la osadía
si me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazon alerta
si me sirve
me sirve cuando avanza
la confianza
me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
si me sirve
me sirve la medida
de tu vida
me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve
me sirve tu batalla
sin medalla
me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
si me sirve
me sirve tu sendero
compañero.
27.4.08
27.3.08
Me voy a Washington, DC.
Esta noche-madrugada me voy a Washington, DC. Presento un trabajo en una conferencia por primera vez en los USA ...espero no tartamudear demasiado! :P Por suerte estaré muy bien acompañada y el Sr.Guerrero ya me ha prometido cerezos en flor :)
19.3.08
Un regal molt especial....
NO EM PUC CREURE QUE EL VAGI A VEURE!!!! Al Greek Theatre de Berkeley al Juliol...gràcies nen!
18.3.08
9.3.08
Elecciones (literalmente).
Update a les 3:00p, (USA time): qui punyetes són aquests 9.080.898 millions de persones que voten al PP???? no entenc res...
update a les 2:40pm (USA time): Amb el 84% dels vots escrutats ...no entenc a Espanya...jo dec ser d'un altre planeta...
update a les 2:40pm (USA time): Amb el 84% dels vots escrutats ...no entenc a Espanya...jo dec ser d'un altre planeta...
12.2.08
TONIGHT!!!! CONCERT DE MIKA!

Tinc una cita amb el nen!
Toca festa!
Update just després del concert: el concert ha estat genial...GENIAL. Si no m'equivoco és la primera gira de MIKA i em sembla increible lo molt perfecte que ha estat sobre l'escenari. Volia festa i l'he tingut! És un dels millors concerts als que he anat ultimament. Resumint: les cançons han sonat millor que en el disc; hi ha hagut MOLT espectacle: Mika i la bateria del grup intercanviant llocs, teatre de "furries", titella gegant de la mort, molt ball, confetis i globos gegants per Grace Kelly, un parell de cançons noves que han sonat prou bé, nina gegant inflable, dos versions molt funk...vaja: recomanat per tots aquells que tinguin ganes de ballar entre confetis, cantar a crits i pujar a l'escenari!!!! El nen ha fet algunes fotos així que espereu un altre update!. Bona nit!
22.1.08
Primer día de clase después del break.

Debería haberlo sospechado esta mañana cuando, sólo media hora después de haber llegado a la facultad, ya me habían soltado 2 ladridos y una mala noticia: hoy más vale quedarse en casa. La gente parece que lleva peor lo de volver a clase de lo que me había imaginado y una ola de frío bastante contundente no está ayudando en nada en lo que a levantar los ánimos se refiere. Cuando lo más bonito que me han dicho hoy es:
16.1.08
Albany to Cahsmere, Cashmere to Seattle...and so on.
Ens veiem per aquí!
27.11.07
...lo se...soy fatal...pero me gusta mi daemon!
En diciembre la película...a ver que tal! By the way: estoy viva, estoy bien sólo que un poco -un poquito- "atabalada". Mi vida gira toooda alrededor de Berkeley (no me quejo: me gusta...seré masoquista?) y los pocos ratitos libres los dedico a salir un poquito, a estar con diego y ver a los amigos...que todos estan igual! Bueno, seguiré informando...lo prometo :P
13.11.07
25.9.07
Moments d'insight a la biblioteca.

Se que fa milions d'anys que no dic res i no és per falta de coses a explicar, sino perque realment no he tingut massa temps. Us escric des de la sala de lectura de la Main Library. Un dels meus llocs preferits per treballar, ara són les 7 de la tarda (la foto no és meva pero tal com estic sentada aquesta és exactament la meva vista!) i vaig veient com es fa fosc en aquesta hora del gos-llop, on el cel es torna blau fosc i groc i tot semba estar a contrallum. L'inici del curs ha estat intens, pero em sento satisfeta de la selecció de cursos i objectius per aquest semestre...sembla que al final aprendré a organitzar-me i tot! :). A pesar de tot tinc tonelades de coses per llegir, i moltes decisions per pendre! Una de les coses més emocionants d'aquest procés que estic visquent a Berkeley és que t'obliga a ser conscient de tot el que fas, en prespectiva. Constantment has de decidir coses que repercuteixen directament en la teva vida. Les classes que esculls estan relacionades amb els famosos "orals", un exàmen oral on has de demostrar ser expert en tres arees que hagis decidit. Arees que es suposa que definiran la teva definició com a investigador, o com no paren de recordar-te al més pur estic pragmàtic-americà, definirà les places a les que pugui/vulgui aplicar. Això que podria realment posar-me dels nervis, no ho està fent. Al contrari, el fet de pensar amb tant temps en totes aquestes coses està sent un procés de descobriment quasi terapeutic! Es fa dificil d'explicar en un post, però hi ha tantes coses que canvien pel fet d'estar fora del país, d'estar en un lloc com Berkeley, i suposo que pel fet que el temps va passant i poc a poc anem aprenent :P Vaja o aixo espero! Seguiré postejant, i espero no trigar tant la propera vegada.
(mail en català, tinc la sensació d'estar parlant directament amb la meva mare, la ruth i l'adam..jeje...pero tots sou benvinguts, eh?)
(mail en català, tinc la sensació d'estar parlant directament amb la meva mare, la ruth i l'adam..jeje...pero tots sou benvinguts, eh?)
20.8.07
Nueva generación.
13.8.07
13 d'Agost 06-07. Un any en imatges.
Avui fa un any exacte que vam sortir de Barcelona per venir als USA. Han passat moltíssimes coses durant aquest temps i no se si sento que fa molt o que fa poc que sóc aquí.
AGOST 06
SETEMBRE 06
Comencem a montar la casa. Trobem l'IKEA i com si fos un acudit sentim que estem salvats. Em trobo la María, que ens monta un grupet d'amics en un tres i no res. Fem la primera festa a casa.

OCTUBRE 06
Comencem a visitar els voltants de casa nostra. Descobrim la Marina d'Albany, amb el curiós Bulb on hi ha escultures fetes amb deixalles. La MJ passa un cap de setmana amb nosaltres i ens sentim en família. Celebrem el primer Halloween, dono caramels a molts nens que em truquen a la porta però me'n sobren tonelades que quedaran per l'any que ve!

NOVEMBRE 06
Ens comencem a assentar. Deixo el balcó ple de flors i cuino un meravellós pa amb el Zak. A pesar de les bones intencions no ho torno a repetir, la meva experiència com a cuinera queda en anècdota. Celebrem dos cops el Thanksgiving, un cop a Albany i l'altra a Santa Cruz. Millorem la casa amb algunes lampares i coixins nous que la fan més acollidora. La feina de la universitat em supera durant tot aquest temps. Estic estressada.

DECEMBRE 06
Primer semestre a punt d'acabar, molt esforç per escriure i llegir "com si fos d'aquí"...per més que ho intento no funciona. Però supero bé els finals. Nadal fora de casa. Fem un esforç per no enyorar massa. Fem plastilines en paral·lel des de Barcelona a San Francisco. El dinar de nadal el passem entre les gavines de Monterey. L'arbre de penjadors és tot un èxit. La Lola ens visita i el Diego aconsegueix la primera feina una setmana després de rebre el permís de treball: és una màquina :)

GENER 07
El món s'ha aturat una miqueta durant les vacances, però rebem un tresodo des de Barcelona que ens anima tot el mes! Fem el primer tour oficial pel campus i em sorprenc del munt de coses que em queden encara per descobrir (hi ha un dinosaure a l'edifici del costat que ni sabia que existia!).

FEBRER 07
Tinc 30 anys. Tinc 30 anys...wow! Estic als USA i ho celebro amb el Diego i el Pedro que ha vingut a visitar-nos. Junts descobrim més trossets de terra que no haviem visitat. Els arbres dels Muir Woods són gegants i màgics i la boira se'ns enganya als cabells. la Ruth i l'Adam m'han enviat un setrill que fa que sigui de cop molt més feliç.

MARÇ 07
Aprofitem uns dies de vacances per tornar al Big Sur. El que veiem allà és increïble. Aquesta banda de la terra ens comença a enamorar. Envien al Diego a Taipei i com no tinc fotos que ho demostrin torno a demostrar el meu art amb el paint....

ABRIL 07
Mes de molts aniversaris: La Júlia fa 18 anys i jo recordo el dia que em van dir que ella existiria. El Diego en compleix uns quants més :) i rep un nou gadget de ma mare. La MJ fa la seva festassa a Santa Cruz i per fi puc ballar com deu mana. El Zak també fa anys i ho celebra convidant-nos a les millors pizzes mai fetes.

MAIG 07
El Maig vaig fer moooltes coses. I de fet gairebé no parlo dels cursos i de la universitat i dels projectes professionals...però és que sóc una bèstia social jo...El Maig vam volar a Barcelona, vam anar a les nostres cafeteries i vam caminar pels llocs que més estimem amb la gent que més estimem...la resta no importa.

JUNY 07
Seguim a Barcelona i a Alella. Mengem cada dia fora, estem al carrer tot el dia i canto mentre camino sense parar. Pastora és la banda sonora d'aquests dies. Amics i família, tot és perfecte, com són les vacances. Al final el mes ens porta un susto en forma de canvi laboral.


JULIOL 07
Torno als USA i ho trobo tot solitari, després dels dies a Barcelona. Juliol d'entrevistes. El Diego és tot un professional i en quatre dies ha fet tantes entrevistes telefòniques que se les sap de memòria. Els companys de l'altre feina li presten un llibre miraculós que l'encaminen cap al camí de l'èxit de les entrevistes. En breu tria entre varies ofertes. That's Silicon Valley! Planejo feina, començo a transcriure però no avanço massa. Preparo propostes per congressos i llegeixo a Bourdieu i a Pamuk. L'Ariana i jo fem plans de futur, s'ha convertit en una gran amiga i es fa dur pensar que marxarà el proper any. Aquí res és estable.

AGOST 07
I ja torna a ser Agost. Aprofitem molt els dies. Treballo i també surto molt a pesar que l'Agost aquí és ple hivern. La Judit i l'Oscar venen a visitar-nos i passo una setmana genial amb ells. He pujat per primer cop en un tramvia, hem passejat per Fort Mason i el Golden Gate Park. El millor però ha estat ensenya'ls-hi la universitat. De l'Autònoma a aquí hem estat junts. Emoció.

...i avui és 13 d'Agost...altra cop...tot és diferent i igual. Parlo (més o menys :P) amb la meva mare i fem plans de quan ens tornarem a veure. Escric des del despatx de la universitat a Berkeley. Tinc un munt de plans i moltes ganes de fer coses. Seguiré informant :).
AGOST 06
Marxem cap als USA d'una forma una mica accidentada. A l'aeroport la meva família m'abraça com sempre i em sento estranya a punt de marxar. La primera setmana als USA és genial. Tots els companys de beca entre els quals hi ha ara grans amics. Em sento preparada per tot. Descobrim que a Amèrica els llits són gegants i que jo he passat de ser una persona de tamany mitjà a ser una enana...però aquí li diuen petite...
ARRIBANT A ALBANY, SAN FRANCISCO, CA. Primera visita al campus, molt jet lag, desorientats però contents.

SETEMBRE 06
Comencem a montar la casa. Trobem l'IKEA i com si fos un acudit sentim que estem salvats. Em trobo la María, que ens monta un grupet d'amics en un tres i no res. Fem la primera festa a casa.
OCTUBRE 06
Comencem a visitar els voltants de casa nostra. Descobrim la Marina d'Albany, amb el curiós Bulb on hi ha escultures fetes amb deixalles. La MJ passa un cap de setmana amb nosaltres i ens sentim en família. Celebrem el primer Halloween, dono caramels a molts nens que em truquen a la porta però me'n sobren tonelades que quedaran per l'any que ve!
NOVEMBRE 06
Ens comencem a assentar. Deixo el balcó ple de flors i cuino un meravellós pa amb el Zak. A pesar de les bones intencions no ho torno a repetir, la meva experiència com a cuinera queda en anècdota. Celebrem dos cops el Thanksgiving, un cop a Albany i l'altra a Santa Cruz. Millorem la casa amb algunes lampares i coixins nous que la fan més acollidora. La feina de la universitat em supera durant tot aquest temps. Estic estressada.
DECEMBRE 06
Primer semestre a punt d'acabar, molt esforç per escriure i llegir "com si fos d'aquí"...per més que ho intento no funciona. Però supero bé els finals. Nadal fora de casa. Fem un esforç per no enyorar massa. Fem plastilines en paral·lel des de Barcelona a San Francisco. El dinar de nadal el passem entre les gavines de Monterey. L'arbre de penjadors és tot un èxit. La Lola ens visita i el Diego aconsegueix la primera feina una setmana després de rebre el permís de treball: és una màquina :)
GENER 07
El món s'ha aturat una miqueta durant les vacances, però rebem un tresodo des de Barcelona que ens anima tot el mes! Fem el primer tour oficial pel campus i em sorprenc del munt de coses que em queden encara per descobrir (hi ha un dinosaure a l'edifici del costat que ni sabia que existia!).
FEBRER 07
Tinc 30 anys. Tinc 30 anys...wow! Estic als USA i ho celebro amb el Diego i el Pedro que ha vingut a visitar-nos. Junts descobrim més trossets de terra que no haviem visitat. Els arbres dels Muir Woods són gegants i màgics i la boira se'ns enganya als cabells. la Ruth i l'Adam m'han enviat un setrill que fa que sigui de cop molt més feliç.
MARÇ 07
Aprofitem uns dies de vacances per tornar al Big Sur. El que veiem allà és increïble. Aquesta banda de la terra ens comença a enamorar. Envien al Diego a Taipei i com no tinc fotos que ho demostrin torno a demostrar el meu art amb el paint....

ABRIL 07
Mes de molts aniversaris: La Júlia fa 18 anys i jo recordo el dia que em van dir que ella existiria. El Diego en compleix uns quants més :) i rep un nou gadget de ma mare. La MJ fa la seva festassa a Santa Cruz i per fi puc ballar com deu mana. El Zak també fa anys i ho celebra convidant-nos a les millors pizzes mai fetes.
MAIG 07
El Maig vaig fer moooltes coses. I de fet gairebé no parlo dels cursos i de la universitat i dels projectes professionals...però és que sóc una bèstia social jo...El Maig vam volar a Barcelona, vam anar a les nostres cafeteries i vam caminar pels llocs que més estimem amb la gent que més estimem...la resta no importa.
JUNY 07
Seguim a Barcelona i a Alella. Mengem cada dia fora, estem al carrer tot el dia i canto mentre camino sense parar. Pastora és la banda sonora d'aquests dies. Amics i família, tot és perfecte, com són les vacances. Al final el mes ens porta un susto en forma de canvi laboral.
JULIOL 07
Torno als USA i ho trobo tot solitari, després dels dies a Barcelona. Juliol d'entrevistes. El Diego és tot un professional i en quatre dies ha fet tantes entrevistes telefòniques que se les sap de memòria. Els companys de l'altre feina li presten un llibre miraculós que l'encaminen cap al camí de l'èxit de les entrevistes. En breu tria entre varies ofertes. That's Silicon Valley! Planejo feina, començo a transcriure però no avanço massa. Preparo propostes per congressos i llegeixo a Bourdieu i a Pamuk. L'Ariana i jo fem plans de futur, s'ha convertit en una gran amiga i es fa dur pensar que marxarà el proper any. Aquí res és estable.
AGOST 07
I ja torna a ser Agost. Aprofitem molt els dies. Treballo i també surto molt a pesar que l'Agost aquí és ple hivern. La Judit i l'Oscar venen a visitar-nos i passo una setmana genial amb ells. He pujat per primer cop en un tramvia, hem passejat per Fort Mason i el Golden Gate Park. El millor però ha estat ensenya'ls-hi la universitat. De l'Autònoma a aquí hem estat junts. Emoció.
...i avui és 13 d'Agost...altra cop...tot és diferent i igual. Parlo (més o menys :P) amb la meva mare i fem plans de quan ens tornarem a veure. Escric des del despatx de la universitat a Berkeley. Tinc un munt de plans i moltes ganes de fer coses. Seguiré informant :).
30.7.07
Comprad El Jueves (es una cuestión de buen gusto).
Leo en el Escolar la nota publicada por el director del El Jueves y me sorprende la sensación que la respuesta por parte de los compañeros de los medios de comunicación está siendo, cómo mucho, tibia. Me sorprenden todavía más los argumentos expuestos para justificar dicha falta de reacción: que la portada era de "mal gusto" o que "no era necesaria".... obviamente el sentido de la estética es muy importante en un país como el nuestro. Tanto lo es que la propia constitución debe dejar por sentado que a todos los ciudadanos de éste país nos sea garantizado el buen gusto en nuestro quehacer de cada día...no? Más formidable me parece el argumento de la "necesidad". Se están refiriendo estas personas, que si un comentario-noticia-portada no cumple una necesidad informativa o física (?) clara debe ser eliminada...ahá...si el juicio lo gana la Fiscalía habrá un montón de revistas, canales de televisión y "opinadores" que estarán temblando, imagino... en fin, lo dicho, si alguien tiene el buen gusto, por favor, compradme* el próximo número de El Jueves se lo agradeceré mucho: es por necesidad, lo juro! Necesidad de un poco de sentido común y de humor.
*ya arreglaremos el tema del envío,si?
*ya arreglaremos el tema del envío,si?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)